CD Gala Lírica Agrupació Musical Enovense

15,00 € por unidad

+

GALA LÍRICA DE LA AGRUPACIÓ MUSICAL ENOVENSE
Director: Joan Valentí Giménez Ortiz
Soprano: Cristina Tebar Visent
Tenor: Rafael Sanz Roselló



1. L’ ÈNOVA Pas doble de concert……......................José Ramón Navarro Marco 05:30

2. ALMA DE DIOS Canción Húngara (Romanza de Tenor)…………..……José Serrano 09:12

3. EL BARBERILLO DE LAVAPIES Romanza de Paloma(Soprano)…..F.A. Barbieri 04:03

4. LA DOLOROSA Selección…………………………………………………………….… José Serrano 12:25

5. EL TRUST DE LOS TENORIOS Jota (Tenor)……………………………….. José Serrano 04:17

6. LA CANCIÓN DEL OLVIDO Romanza de Rosina…………………………. José Serrano 03:29

7. LA DEL MANOJO DE ROSAS Dúo de Joaquín y Asunción……………..P. Sorozabal 03:43

8. EL HUESPED DEL SEVILLANO Canto a la espada Toledana..Jacinto Guerrero 05:38

9. LOS CLAVELES Romanza de Rosa………………………………………………… José Serrano 03:50

10. LUISA FERNANDA Dúo de Carolina y Javier………….……………F. Moreno Torroba 04:28

11. GRANADA Pas doble (Tenor)…………………………………………………………..Agustín Lara 03:08

12. HIMNO DE LA COMUNIDAD VALENCIANA……………………………….. José Serrano 04:56



 

 

NOTAS AL PROGRAMA PROGRAMA





ÈNOVA Pas doble de concert…...................................................José Ramón Navarro Marco

José Ramón Navarro Marco naix a l´Ènova el 3 d’octubre de 1953. És mestre d’escola des de 1976 (especialitat Música). Amb sols els estudis oficials d’un Grau Elemental de solfeig i un segon de clarinet, ha sigut tal l’afició i la dedicació a la música que, pràcticament, és pot considerar un músic autodidacta, tenint un gran repertori de composicions i arranjaments. La major part de les seus composicions són pas dobles, com per exemple el que anem a interpretar en este concert, L´Ènova, dedicat al poble on va nàixer, a més dels pas dobles Marchen, Als músics, Gratitud, Salustiana i Paco Cerdà entre d’altres. Cal destacar el primer premi que obtingué al XIX concurs de composició de música de moros i cristians d´Ontinyent a l´any 2004 amb el pas doble “Salus”. Tots els pas dobles mencionats són de caràcter “sentat”, és a dir, més lent que el pas doble comú.


ALMA DE DIOS Canción Húngara (Romanza de Tenor)…………..…….……José Serrano
José Calixto Serrano Simeón (Sueca, 14 d’octubre de 1873 – † Madrid , 8 de març de 1941). Conegut per les seues més de cinquanta sarsueles. Se li considera l’hereu musical de Federico Chueca. Les obres de Serrano, tendixen cap a un teatre popular simple, però carregat d’emoció dramàtica. La influència de Giacomo Puccini i el verisme italià és evident en moltes de les seues obres. Va compondre l’himne de l'Exposició Regional Valenciana de 1909, que ha sigut adoptat oficialment com a Himne de la Comunitat Valenciana.
Alma de Dios: Lletra de Arniche i Garcia Àlvarez. Titolada comèdia lírica de costums populars, va ser estrenada el 17 de desembre de 1907 al Teatre Còmic de Madrid. L’èxit va ser d’època; l’obra es va mantindre en el Còmic tres temporades seguides i la companyia de Loreto Prado i Enrique Chicote, entre Madrid i províncies la van representar més de dos mil vegades. La premsa es va fer eco unànimement del colossal triomf. Passats els temps continua sent obra sense deixalla, i la famosa cançó hongaresa ha sigut interpretada, inclús, per Tito Schipa.


EL BARBERILLO DE LAVAPIES Romanza de Paloma (Soprano)……..…..F.A. Barbieri
Francisco Asenjo Barbieri (Madrid, 1823-1894) Compositor i musicòleg espanyol. La transcendència de Francisco Asenjo Barbieri en la música espanyola és triple: va ser un excel•lent compositor, un director d’orquestra capaç, a qui es deu la introducció a Espanya de moltes obres simfòniques del continent europeu, i un incansable musicòleg, responsable de la recuperació i edició del patrimoni antic de la seua pàtria. Barbieri va estudiar clarinet, cant i composició al Conservatori de Madrid. La seua aportació en el camp de la sarsuela se circumscriu als intents per part de diversos compositors de dotar a Espanya d'un teatre musical propi que acabara amb la primacia de l’òpera italiana. Per això, Barbieri va buscar la seua inspiració en les melodies i els ritmes del poble, malgrat que les seues obres no van poder desprendre’s d'una certa influència italiana.
El Barberillo de Lavapiés: Lletra de Mariano de Larra. Va ser estrenada al Teatre de la Sarsuela de Madrid, el 18 de desembre de 1894. El personatge Lamparilla està inspirat en el Fígaro de Beaumarchais. L’obra se situa en Madrid durant el regnat de Carles III, en un clima d’intrigues i conspiracions en les que participa tant el poble com la noblesa.


LA DOLOROSA Selección……………………………………….………….… José Serrano
La Dolorosa: Sarsuela en dos actes. Lletra de Juan José Lorente. Estrenada al Teatre Apolo de València, el día 23 de Mayo de 1930. Pinta d’una manera magistral els moments anímics del protagonista, el germà Rafael, tancat en un convent degut a un desengany amorós. Allí torna a trobar-se amb la dona que va amar i sosté una terrible lluita espiritual entre el deure i l’amor a Déu.

 

EL TRUST DE LOS TENORIOS Jota (Tenor)….………………………...….. José Serrano
El trust de los tenorios: Humorada còmica-lírica en un acte. Llibret de Carlos Arxives i Enrique García Álvarez. Estrenada el 3 de desembre de 1910 al teatre Apol•lo de Madrid. El “Trust de los tenorios” és el nom d'una distingida societat de “donjoans”. D'ella serà expulsat, en sessió plenària, Pedro Savoia, per haver rebut carabasses d'una humil planxadora. Savoia, que presumix de tindre un impressionant historial de conqueridor, proposa una aposta que és acceptada: conquerirà la primera dona que passe per davall del balcó i així obtindrà, no sols el perdó, sinó, també, la presidència de la societat; en cas contrari, haurà d'abandonar-la, a més de pagar una quantiosa multa. Qui encerta a passar resulta ser Isabel, la dona de Cabrera, el president del Trust i principal interessat en l’expulsió de Savoia. S’inicia, llavors, la fugida de Cabrera amb Isabel i la persecució implacable de Savoia. Primer van a París, després a Venècia i, finalment, a l’Índia. Ja des de París, el pintor Arturo, un amic de Cabrera, ajudarà a des-fer els successius estratagemes de Savoia per a aconseguir l’amor d'Isabel. Però, finalment, Cabrera tampoc eixirà ben parat, perquè la seua dona, farta ja del joc, es va acabar escapant amb el pintor. Els dos “casanoves” acorden tornar humiliats a Madrid i pagar la multa a mitges.


LA CANCIÓN DEL OLVIDO Romanza de Rosina….……….………………. José Serrano
La canción del olvido: Lletra de Guillermo Fernández Shaw i Federico Romero Sarachaga. Va ser estrenada el 17 de novembre de 1916, al Teatre Líric de València, convertint-se en un èxit clamorós des del dia de l’estrena, i donant un nou impuls a la, en aquell moment, debilitada sarsuela. Història d’amor de tipus "donjoanesc" ambientada en 1799 en Sorrentinos, imaginària localitat del regne de Nàpols. Allí residix el capità Leonello, un brillant militar audaç tant en les seues conquistes militars com en les amoroses. La seua fama d’"invencible" captiva a la princesa Rosina, que es proposa fer-li caure, amb les seues argúcies, en la seua pròpia trampa. Per això suborna Toribi, un pobre músic ambulant, perquè es faça passar pel seu marit i conquiste a Flora, la cortesana de qui Leonello s'ha encapritxat. Després de caure Flora en les xarxes del fals príncep, el capità decidix venjar-se enamorant a la suposada dona del seu rival, sent víctima de totes les burles de Rosina, de qui acaba enamorant-se.


LA DEL MANOJO DE ROSAS Dúo de Joaquín y Asunción…...……………..P. Sorozabal
Pablo Sorozábal (Sant Sebastià, 18 de setembre de 1897 - Madrid, 26 de desembre de 1988), un dels més destacats autors d'obres simfòniques i del gènere líric (sarsuela i òperes xiques) del segle XX. La seua longevitat li va fer ser testimoni de la pèrdua del gènere líric espanyol, la qual cosa va atribuir sempre a la roïna política cultural i a la gradual desaparició de la cultura musical. Va morir sense poder estrenar la que ell mateix va considerar la seua millor obra: l'òpera Juan José, que va ser finalment estrenada en versió de concert al Kursaal de Sant Sebastià, el 21 de febrer del 2009. Es va distingir per la seua labor simfònica i de cambra. Sempre va dir que compondre en llengua basca era un error, perquè no hi hauria públic suficient, però va estar molt aferrat als costums bascos. Les simpaties liberals de Sorozábal el van deixar un tant aïllat després de la Guerra Civil espanyola, amb la qual cosa moltes de les seues posteriors sarsueles van ser representades fora de Madrid o en teatres de menor prestigi de la ciutat. Amb la seua mort a Madrid, el 26 de desembre de 1988, el recorregut històric creatiu de la sarsuela va arribar a la seua fi. El seu llegat i influència sobre este gènere van ser decisius.
La del manojo de rosas: Llibret de Francisco Ramos de Castro i Anselmo Carreño. Estrenada al Teatre Fuencarral de Madrid, el 13 de novembre de 1934. És una obra fonamental en la història de la sarsuela espanyola, ja que tant el llibret com la música ens traslladen a una època en que Madrid es troba partida per les classes socials i on el pes del que s’és socialment, és tan important, que eixir-se d'això projecta el desencontre. Joaquín, un senyoret que fingix ser mecànic i Ricardo, un aviador, pretenen a Ascensión, una jove que és ama d’una floristeria anomenada “La del manoll de flors”, que només es casarà amb un home de la seua classe.


EL HUÉSPED DEL SEVILLANO Canto a la espada Toledana………….Jacinto Guerrero
Jacinto Guerrero (Ajofrín (Toledo), 16 d'agost de 1895 - Madrid, 15 de setembre de 1951), va ser un prolífic compositor espanyol de sarsueles. A Madrid es guanya la vida tocant en cafés i celebracions familiars, fins que ingressa com a segon violí en l'orquestra del Teatre Apol•lo de Madrid, orquestra de la que, amb el temps, va arribar a ser el seu director. El seu Himne a Toledo el va fer molt popular al seu poble natal. La seua carrera com a compositor de sarsueles comença el 12 de novembre de 1919 amb L'alsaciana, estrenada al Teatre Tívoli de Barcelona, l'any 1921. Jacinto Guerrero va aconseguir la fama en sarsueles i revistes, com La munteria, Los gabilanes, El señor Quintín l'amargao, El huésped del Sevillano, La rosa del azafrán, entre moltes altres... Encara jove, va tindre la mala fortuna de sotmetre's a Madrid a una operació quirúrgica de la que, el 15 de setembre de 1951, va morir als 56 anys acabats de complir. Pocs mesos després s'estrena pòstumament la seua última obra, La del manojo de rosas, que havia deixat quasi conclosa.
El huésped del sevillano: Lletra de Juan Ignacio Lucca de Tena i Enrique Reoyo. Es va estrenar el 3 de desembre de 1926, al Teatre Apol•lo de Madrid. L'acció d'esta sarsuela es situa a la imperial ciutat de Toledo, a principis del segle XVII. Juan Luis, un jove pintor, té l’encàrrec del rei per a que pinte una Mare de Déu Immaculada. Coneix Raquel i queda enamorat de la seua bellesa; és la dona que busca per al seu quadre. El comte Don Diego, aprofitant l'eixida de Raquel de sa casa, camí de l’església, la rapta, emportant-se-la a l'Hostal del Sevillà, en espera de l'ocasió propícia per a traure-la de la ciutat. Però la justícia crida a la porta de l'Hostal i Juan Luis fa veure tota la veritat als representants de la llei, i estos s'emporten detinguts als malfactors. Raquel i Juan Luis ja no se separaran mai. El pintor farà la seua obra més completa, pintarà el quadre que el monarca li va encarregar, posarà tot el seu art al servici dels desitjos reials... i es quedarà amb el model per sempre.


LOS CLAVELES Romanza de Rosa…………...…………………….………… José Serrano
Los Claveles: és un sainet en un acte i tres quadres, amb llibret de Luis Fernandez de Sevilla i Anselmo C. Carreño. Estrenat amb gran èxit al Teatre Fontalba de Madrid, el 6 d'abril de 1929. Pel que fa a la música, sap traure partit de les situacions del llibret per a demostrar la gran vena melòdica que posseïx, com la romança "Maldita sea", o "Mujeres", que encara seguixen interpretant-se en nombrosos recitals amb gran èxit. Sainet ambientat al Madrid popular dels anys 20, del que va dir la crítica del seu temps: “La música és d'or i el llibre de platí”. Explica les trames familiars de Remedios i el seu marit Evaristo, així com els amors de Rosa i Fernando.


LUISA FERNANDA Dúo de Carolina y Javier…………………………F. Moreno Torroba
Federico Moreno Torroba (Madrid, 3 de març de 1891 - 12 de setembre de 1982) va ser un compositor espanyol, un dels més vitals i prolífics cultivadors de sarsueles del segle XX. Va ser, també, crític musical i compositor de peces per a guitarra. La seua carrera de compositor es va obrir cap al camp simfònic, però ben prompte es va introduir en la tradició “sarsuelera”, component aproximadament cinquanta títols. Afirmat en el seu estil expressiu en el més castís espanyolisme, utilitzava un llenguatge directe i senzill, però de gran elegància formal, fins a la seua mort, que li va sorprendre treballant per al ballet Don Quijote.
Luisa Fernanda: Llibret de Federico Romero i Guillermo Fernández Shaw. Estrenada el 26 de maç de 1932 al Teatre Calderón de Madrid. És la sarsuela més popular del mestre Moreno Torroba, i, sens dubte, la que més peces es coneixen, com “Marchaba a ser soldado”, “Caballero de alto plumero”, “Ay, mi morena”… L’acció es desenrotlla en el romàntic Madrid isabelí, amb epíleg en terres extremenyes.


GRANADA Pas doble-Bolero (Tenor)…………………………………………..Agustín Lara
Agustín Lara (* 30 d'octubre de 1897— † 6 de novembre de 1970) va nàixer a Mèxic. De nom complet Ángel Agustín María Carlos Fausto Mariano Alfonso Rojas Canela del Sagrado Corazón de Jesús Lara y Aguirre del Pino, compositor i intèrpret de cançons i boleros. Considerat entre els més populars del seu temps i del seu gènere. També conegut amb el malnom del Flac d'Or, la seua obra va ser àmpliament apreciada, no sols a Mèxic, sinò, també, a Amèrica Central, Sud-Amèrica, el Carib i Espanya. Les seues composicions han sigut cantades des de fa dècades per intèrprets de tot el món.
Granada: I és que, per exemple, per a qualsevol granadí la figura del músic asteca mai passarà inadvertida malgrat que només fòra perquè l'himne oficial, l'himne de representació de la ciutat de L'Alhambra, és Granada, obra pròpia del seu talent, que s'ha tornat en universal. Agustín Lara va ser un enamorat de tot el que significava Espanya. Era un apassionat de la festa dels bous i un rendit admirador de la dona espanyola. A més de Granada, que va compondre sense haver estat en eixa ciutat, va dedicar cançons a Sevilla, Toledo, Múrcia, Navarra, València i a Madrid (qui no coneix el famós xotis Madrid?). Es conta que, quan va arribar per primera vegada a la capital d'Espanya, es va agenollar, va besar la terra i va dir: "Hola, madre! "També és cèlebre la frase que va dir la primera vegada que se’n va anar de Granada: "Granada: només tu podries haver-me inspirat esta cançó divina. Beneïda sigues."

CALENDARIO DE EVENTOS

Diciembre 2019
L M X J V S D
1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31
 

TARIFAS DE ENVIO

  • Península, Baleares, Portugal, Andorra y Gibraltar: 8 €
  • Canarias, Ceuta y Melilla: 13'50 €
  • ZONA 1: 18 €Alemania, Austria, Bélgica, Dinamarca, Francia, Holanda, Italia, Luxemburgo, Polonia, Reino Unido, República Checa y Mónaco.
  • ZONA 2: 27 €Bulgaria, Eslovenia, Estonia, Finlandia, Grecia, Hungría, Irlanda, Letonia, Lituania, Noruega, República Eslovaca, Rumania y Suecia.
  • ZONA 3: 32 €Estados Unidos y Canadá
  • ZONA 4: 44 €Argentina, Bolivia, Brasil, Chile, Colombia, Costa Rica, Ecuador, El Salvador, Guatemala, Honduras, México, Nicaragua, Panamá, Paraguay, Perú, Puerto Rico, República Dominicana, Uruguay y Venezuela.
Las cookies nos ayudan a personalizar NUESTRAS BANDAS DE MÚSICA especialmente para ti y algunas son imprescindibles para que nuestro sitio web funcione. Las cookies también nos permiten mostrar ofertas y promociones personalizadas, tanto dentro como fuera de nuestro sitio web.
Cómo Configurar Aceptar Decline