Luis Alejandro Montesinos García

En la nostra secció 'Con Nombre y Apellidos', homenatgem i recordem a totes aquelles persones tan importants per a les nostres bandes de música que ens han deixat.

Fent clic ací pots accedir a la notícia on expliquem com posar-se en contacte amb nosaltres en cas d'estar interessats en què informem del comiat d'alguna persona vinculada a les bandes de música.

Hui dediquem la secció a Luis Alejandro Montesinos García, persona fortment vinculada a la Societat Musical l'Artística Manisense.

 

 

LUIS ALEJANDRO MONTESINOS GARCÍA

“La música és un art educatiu per excel·lència, s’endinsa en l’esperit i la forma en la virtut” (Platon).

Luis Alejandro Montesinos García, nadiu d’Alcàzar de San Juan i gran col·laborador de la seua ciutat natal en “El Semanal” i en el desaparegut setmanari “Canfali”, naix a Alcàzar de San Juan (Ciudad Real) el 21 de maig de 1921 i arriba a Manises el 7 de març de 1949.

Al meu entendre, i per la proximitat amb esta persona que he tingut des de ben menut, ha estat l’exquisidesa i molt estricte en educació, buscant sempre la paraula adequada per donar entendre l’objectiu de l’aprenentatge que volia transmetre. Possiblement portava dins aquella saviesa que “Don Quijote”, per allò de pertànyer a la Comunitat de La Manxa. Tenia eixa paraula preparada per explicar amb exactitud el missatge sense importar-li que passara en el receptor “de Caballero a ruin villano”, si les circumstàncies eren mereixedores d’aquell discurs.

L’humanista Marco Antonio Coronel, en un estudi sobre el filòsof i historiador Séneca (I d.C.), explica que la pedagogia elaborada per este té per objectiu la formació vital de l’ésser humà, sintetitzar d’alguna manera els principis morals exigibles a tota persona humana de forma que es puga arribar a tindre una maduresa per poder viure moralment, ja que la moral és la condició de la felicitat i, alhora, la característica de la saviesa. Moral, felicitat i saviesa, trets que Luis sempre tenia present imposant la lògica dins la felicitat per l’educació. No era fàcil però ho simplificava per la naturalitat que presentava, ell era així, per lo tant no anteposava uns criteris per dur a terme un estat, sinó que al tindre eixes conviccions sorgien espontàniament tenint un criteri clar en tot moment.

Luis era una persona inquieta i amant de la cultura en general i de la música en particular. Ja, en 1968, el buscaren, entre altres, per fer-lo partícip en la creació d’una agrupació musical, de la que sorgirà l’Artística Manisense i tindrà el nº 23 de soci de la Banda Musical.

La vinculació amb la Societat ha estat d’una entrega absoluta per part de tota la família (des de la creació, ha ocupat diferents càrrecs en l’agrupació musical, vocal, arxiver, per substitució del seu fill, José María, i encarregat de la loteria al llarg de  molts anys). Les directives que van anar passant, sempre han tingut en Luis una ajuda inestimable, tant en la venda de loteria (capaç de vendre-li participacions a tots els seus contactes, manisers, alcacerenys, o qualsevol que es pose per davant en temps, sobretot, de la loteria de Nadal) com en les cròniques de totes les activitat musicals que s’esdevingueren dins la Societat Musical (Orquestra, Banda titular, Banda Jove, Orquestra Jove, teatre, Cor,..).

Per la meua condició de mestre (professor) d’ESO i viure en la part antiga de la ciutat i tindre ja els meus anyets, he passat per davant de sa casa quatre vegades al dia al llarg del últims quaranta anys, la qual cosa indica que em creuara moltes vegades amb Luis, sobretot una vegada va accedir a la jubilació en l’any 1983. “¿Tienes un momento? pasa, mira mi escrito de la Sociedad, (no mirava l’hora, tenia tot el temps del món) lo voy a publicar en Música i poble” (revista de la FVSM) y en el Periódico” i em mostrava l’article i la col·lecció de retalls de premsa (i fotocòpies per repartir a totes les persones que eixien en l’article) que indicava tota la seua trajectòria com cronista de l’Artística Manisense.

La meticulositat dels seus escrits i la forma de custodiar generaren en mi una inquietud que intentaria assimilar i, si fora possible, imitar.

Tota esta vida de dedicació a l’educació i cultura, i en concret a la música, li ha valgut diferents reconeixements: “alcacereño ausente” (per l’Ajuntament d’Alcázar de San Juan, en 1984), Homenatge pel treball realitzat (Artística Manisense, en 1993), Artista de l’any (Amics de les Arts de Manises, en 2005), Fill Adoptiu de Manises (Ajuntament de Manises en 2006), Agraïment a la dedicació a la Societat Musical (Clavarieses de Sta Cecília en 2012), Àmfora d’Or (Clavaria de les Santes de Manises, en 2013).

“De gente bien nacida es agradecer los beneficios que reciben, y uno de los pecados que más a Dios ofende es la ingratitud. Dígolo porque ya habéis visto, señores, con manifiesta experiencia, el que de mí habéis recebido” (1ª part, capítol 22 de “D. Quijote”).

Sempre t’estarem agraïts.

“La mort no és res, només he passat a l’habitació del costat” (S. Agustín)

Autor: Mariano José Miquel Marticorena  

 

Fotogalerías NBM

Las cookies nos ayudan a personalizar NUESTRAS BANDAS DE MÚSICA especialmente para ti y algunas son imprescindibles para que nuestro sitio web funcione. Las cookies también nos permiten mostrar ofertas y promociones personalizadas, tanto dentro como fuera de nuestro sitio web.
Cómo Configurar Aceptar Decline