L'Agrupació Artístico Musical 'El Trabajo' de Xixona celebra Santa Cecília

agrupacio artistico musical xixona santacecilia concierto

El dissabte 30 de novembre, l'Agrupació Artístico Musical 'El Trabajo' de Xixona, dirigida per David Gonzàlez Tormo, realitzarà el concert en honor a Santa Cecília.

El concert tindrà lloc a les 19.00h a l'ADDA (Auditori de la Diputació d'Alacant) i enguany, fa 8 anys que s'organitza junt amb l'Ajuntament de Xixona, coincidint amb el Concert de Nadal.

 

 

La banda ha volgut preparar un concert molt especial, amb una temàtica molt marcada: 'Leningrad. Un Camí cap a la Vida'. Aquest títol fa referència a un compendi d’emocions, de músiques, que giren totes al voltant de les guerres, l’opressió, les creences populars, la vida i la mort. I de com l’esperit humà va ser més fort que totes les barbàries que es van cometre al segle XX arreu del món.El Programa que interpretaràn és el següent:

Primera part:

Els planetes
Gustav HOLST (Arr. J. Curwen & Sons i James Curnow)
1. Marte (El Déu de la Guerra)
2. Júpiter (El Portador de l’Alegria)

The Seal Lullaby
Eric Whitacre

Brassbound Five (Per a quintet de metal i banda)
Carlos Pellicer
Col·laboració especial del quintet 'Back to Brass'

Segona part:

Fate of the gods (El Destino de los Dioses)
Steven Reineke

Simfonia num. 7 'Leningrad'
Dimitri Shotakovich (Arr. Adan Bernabeu)
IV. Finale; Allegro non troppo

 

Haz clic aquí para ver el programa


Notas al programa

Començarem amb una selecció de Els Planetes, obra escrita pel compositor anglès Gustav Holst entre 1914 i 1916 i que fou presentada el 1918. D’aquesta coneguda suite per a orquestra s’han escollit dos dels planetes  més coneguts: Mart, El Déu de la Guerra. On ja es veu reflexada tota la bel·ligerància de la Primera Guerra Mundial. I Júpiter, el Portador de l’Alegria. Un cant a la pau i la
tolerància, que és el que es buscava després de tot el que va suposar la Primera Gran Guerra.

Continuarem amb The Seal Lullaby (La Nana o cançó de Bressol de la Foca) d’Eric Whitacre. Basada en un bell poema de Rudyard Kipling anomenat The White Seal (La Foca Blanca). Aquesta havia de ser una cançò per a una pel·lícula de Disney, però al final no va sorgir la idea perquè es va realizar Kung Fu Panda. Malgrat tot, es va poder recuperar aquesta bonica Cançó de Bressol. El poema de Klipind diu més o menys així: “¡Duérmete, niñito! Llegó la noche; negra es el agua que verde brillaba. La luna, alzándose por entre las olas, nos busca, cuando descansamos entre los huecos rugientes. Donde chocan unas con otras, revueltas, pon allí tu lecho, ve y allí descansa, revuélcate a gusto, torciendo la cola: no ha de despertarte la tormenta airada, ni hará presa en ti el tiburón osado. ¡Duérmete al arrullo del mar que te mece! ¡duérmete en los brazos de las olas mansas!”. Hi ha qui va vore ací, en aquesta cançó, un gest cap a totes eixes mares que van perdre als seus fills a la Guerra.

   Però fem un parèntesi i acabem la primera part amb una mica més d’energia. Serà amb l’obra Brassbound Five, del compositor i amic Carlos Pellicer. En aquesta obra ens acompanyarà el prestigiós quintet de metall “Back to Brass”; format per Jaume Martínez i Teles Moreno a les trompetes, Josep Camarasa a la trompa, Sergio Soler al trombó i l’amic José Vicente Climent a la tuba. Aquesta obra, d’un marcat caràcter virtuosístic i de moments de gran expressivitat, va ser encarregada per la Fundació Sanganxa per a la seva estrena durant el 3er Festival Back to Brass celebrat a La Llosa de Ranes (València) en desembre del 2018.

La segona part començarà amb Fate of the Gods (El Destí dels Déus) del compositor Steven Reineke, basada en contes de la mitologia nòrdica. La peça conta la història de Ragnarok, també conegut com “El Crepúsculo de los Dioses”. On s’inclouen el Déu Loki (personificació de totes les coses dolentes), el Déu Balder (Déu de tot allò bo i innocent) o Heimdalt (Vigilant dels Déus). Es lliura una guerra increïble entre les forces del bé i del mal, provocant la fi del cosmos. Després de la destrucció, surgirà un món nou i idíl·lic i aquesta nova terra s’omplirà d’alegria i d’abundància.

 I el plat fort de la nit: La Simfonia núm. 7 de Dimitri Shostakovich, “Leningrado”, de 1941, coneguda també com “La Ciudad que no se rindió”, està considerada com una de les obres mestres del compositor rus.

Podem recordar les circumstàncies: Shostakovich vivia a Leningrad quan en juny de 1941 Alemanya va declarar la guerra a la Unió Soviètica per sorpresa. Els invencibles exèrcits nazis van penetrar en la Polònia Soviètica, en Bielorrússia, Ucraïna, Estònia, Letònia, Lituània, i van arribar fins a Rússia. Un grup dels exèrcits es va dirigir fins a Moscú i a pel petroli del Càucas. Un altre grup es va dirigir cap al nord per a eliminar l’eixida soviètica al Bàltic, així que el seu objectiu primordial era Leningrad, que era i és el port més important de la zona i, amb tres milions d’habitants, el nucli industrial més important de tot el nord. Prendre’l era un dels principals objectius de Hitler. Això va ser a les darreries d’agost de 1941, quan l’exèrcit alemany arriba a les afores de Leningrado. L’1 de setembre comencen a caure granades i obusos per tota la ciutat. I el dia 15 de setembre es tanca el cercle i Leningrad queda assetjada, incomunicada, sense possibilitat de ser abastida, ni lliberada, ni rescatada. Stalin dona ordres de no rendir-se sota pena d’afusellament, Leningrad no pot caure en mans alemanes.

La ciutat va resistir els primers mesos, així que Hitler va decidir simplement que acabaria amb els seus habitants matant-los de fam i de fred, tallant tots els aliments i serveis de necessitat a la ciutat mentre la bombardejava sistemàticament. Així es va produir aquell famós “sitio” (setge) de Leningrad que duraria quasi 900 dies. No hi ha paraules per a descriure el que va ser aquell assetjament de Leningrad. Es calcula que van morir un milió i mig de persones, de fam i de fred, la gran majoria civils. Van desaparèixer tots els animals de la ciutat. Primer els gossos i els gats, després les rates i ratolins, fins a arribar a les paneroles i els cucs. La gent bollia trossos de fusta o es feia sopa de serradura. Va haver molts casos de canibalisme. Els supervivents anaven menjant-se als que havien mort de fam o de fred. Era habitual trobar cadàvers a qui els faltava un braç, una cama, o algún tros de carn, per a vendre la carn humana. En fi, no hi ha paraules.

Allò duraria quasi tres anys. Fins que en gener de 1944 trencaria per fi el bloqueig i alliberaria a la ciutat, tan sols per a trobar-se allí una sucursal de l’infern.

És important saber que la simfonia va ser emesa pels altaveus durant els bombardejos i que va ser, possiblement, la primera vegada en la història en la qual una simfonia va formar part directament de la batalla. Es va poder estrenar durant l’assetjament a la mateixa Leningrad, però, amb unes circumstàncies molt precàries. Al primer assaig sols van poder acudir 15 músics. Així que es va fer una crida per les trinxeres per a buscar músics que pogueren tocar si no estaven molt malferits. Alguns deixaven les trinxeres unes hores al dia per a assajar, altres venien de cavar fosses on soterraven a la gent; de fet, durant els assajos van morir tres músics de fam i malalties. La simfonia es va estrenar i va ser emesa per altaveus per tota la ciutat i al front alemà, com una espècie d’atac tàctic per a minvar la moral dels alemanys.

En un principi va estar dividida en quatre moviments: Guerra, Memòries, Els grans espais de la meua terra, i Victòria, que és el que escoltarem hui.

Altrament, allò que fa més gran si cap a aquest compositor és la tremenda contradicció que vivia amb ell mateix. Shostakovich diria més tard que la seua 7ª simfonia anava en contra del fascisme; però matisava que el Fascisme no és tan sols el Nacional-Socialisme, aquesta música va en contra de qualsevol tipus de tirania, de terror, d’esclavitud i de l’opressió de l’esperit. Aquestes últimes paraules anaven dedicades a Stalin (El Carnisser).

Si bé tot el món recorda els 21 milions de russos que van morir a la Segona Guerra Mundial, cal recordar que Stalin, durant el seu mandat, en va assassinar a 30 milions. Familiars del mateix Shostakovich van ser assassinats per ser contraris al règim o deportats a Sibèria per a morir en treballs forçats. Inclús el mateix Shostakovich va estar a punt de ser assassinat per ser “enemic del poble”, sols que la gent que anava a jutjar-lo i assassinar-lo va ser assassinada per un superior un dia abans.

En paraules del mateix Shostakovich: “Estem temerosos d’un tirà nazi que vol invadir Rússia i no ens adonem que el vertader psicòpata el tenim a casa” (referint-se a Stalin).

I malgrat totes aquelles inclemències i penúries, va aparèixer Shostakovich. Sense dubte un del grans compositors del segle XX, o almenys un dels que millor va saber plasmar a la seua música tanta bel·ligerància i barbàrie comesa dels uns contra els altres.

Però que da “Un Camí cap a la Vida”, una esperança. Fou el nom que se li va donar a l’única ruta d’accés a Leningrad mentre va estar assetjada. Atravessava el llac Ládoga congelat, i encara que els nazis no paraven de bombardejar-lo, autèntics valents i herois es jugaven la vida diàriament per a intentar entrar suministres a la ciutat. Va morir tanta gent en aquella ruta que alguns li van canviar el nom pel Camí de la mort. 

Així, gràcies a gestos així, a tota la gent que va morir per intentar ajudar a la resta és pel que estem ací. Per intentar fer un món més just, més solidari i on l’empatia li guanye el pols a l’antipatia. S’ha anomenat moltes vegades a aquesta Simfonia Leningrad com la Simfonia de la Guerra. Nosaltres no pensem així. Nosaltres pensem que és la Simfonia de la Vida. Perquè malgrat totes les barbàries que es van cometre a la 1ª i 2ª Guerra Mundial, la humanitat i la gent de bé ha triomfat sempre sobre el terror i els opressors. Leningrad va ser la primera ciutat en la història en rebre el títol de Ciutat Heròica en 1945.

Puedes hacer comentarios!

CALENDARIO DE EVENTOS

Septiembre 2020
L M X J V S D
1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30

Vídeos + Recientes

Fotogalerías NBM

Las cookies nos ayudan a personalizar NUESTRAS BANDAS DE MÚSICA especialmente para ti y algunas son imprescindibles para que nuestro sitio web funcione. Las cookies también nos permiten mostrar ofertas y promociones personalizadas, tanto dentro como fuera de nuestro sitio web.
Cómo Configurar Aceptar Decline